Al cap d'uns mesos de la troballa de la mòmia del rei Pere II el Gran (1240-1285) (avanpassat de Pere Tió el de la Creu de Gurb), enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, han sortit ja les primeres proves! Dilluns coneixiem que l'antic rei gaudia de bona salut i que era molt alt per a la seva epoca, en concret media 1'73m d'alçada. Quasi res. Dincs el sarcòfac no s'hi ha trobat cap tresor, només una bosseta amb pels humans, segurament del propi Pere.
M'agradaria dedicar avui aquesta entrada als antics reis de la Corona catalana-aragonesa, sobretot en aquests temps que corren, on hauriem d'agafar una mica de consciència entra tots.
Pere el Gran va ser el que va acabar d'expendir l'imperi de la corona amb la conquesta de Sicília. Però primer de tot voldria parlar dels seus antecedents:
Ens remuntem fins els anys 790, on trobem a Bel·ló de Carcassona (...-810), comte de Carcassona i Borrell I d'Osona(...-820) (si de la terra havien de ser), els dos visigots. Hi ha dues teories sobre aquests dos personatges, ja que no se sap ben bé qui són els seus fills, el que si que és segur és que ells són els avis de Guifré el Pelos (840-897) i que per tant els seus fills són els pares d'aquest.
la qüestió és que el pate de Guifré el Pelos era Sunifred I d'Urgell (..-848) que es va casar amb Ermessenda (No se sap qui és fill de quí entre els pares de Guifré i els seus avis). Guifré és considerat el creador de la bandera catalana, la Senyera, crean les 4 barres fetes de sang just abans de morir en la guerra contra l'Islam. També és considerat el fundador de Catalunya.
Guifré el Pelós, juntament amb Gunilda d'Empúries, van tenir com a fill, i entre altres, a Sunyer I d'Empuries i del Roselló (800 - 848). Aquest es va casar amb Riquilda de Tolosa ( 905 - 955) i van tenir a Borrell II ( 927 - 992 ) que es va casar amb Letgarda de Tolosa i d'Alvèrnia (945–978) i van tenir com a fill a Ramon Borrell I de Barcelona (972 - Barcelona, 1017). A partir d'aqui sorgeix el que serà la dinastia dels Berenguer:
Ramon Borrell va tenir com a descendent a Berenguer Ramon I el Corbat (1006 - 1035), aquest a Ramon Berenguer I el Vell (1023 - 1076), seguit de Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes (1053 - 1082), pare de Ramon Berenguer III el Gran (1082 - 1131 ) i aquest de Ramon Berenguer IV "el Sant" (1114 - 1162). Aquest últim era el besavi de Jaume I el Conqueridor (1208 - 1276).
Ramon Berenguer es va casar amb Peronella I d'Aragó (1136 - 1173) i van tenir com a fill a Alfons el Cast II d'Aragó (1157 - 1196), que es va casar amb Sança de Castella (1154 - 1208) i van donar a llum al pare de Jaume I, Pere I el Catòlic (1177 - 1213) que es va casar amb Maria de Montpeller (1182 - 1213).
Arribats en aquest punt només ens queda veure qui era la mare de Pere II i quins van ser els seu descendents. Jaume I es va casar amb Violant d'Hongria (1216 1251). Pere III el Gran va contraure matrimoni a Sicília amb Constança de Sicília (1247 - 1302). Els seus fills van ser Alfons el Franc (1265 - 1291), Jaume II el Just (1267 - 1327) i Frederic III el Senzill (1296 - 1337).
Així doncs pere II el Gran va ser un gran conqueridor amb l'ajuda de Roger de Lluria (1250 - 1305) que va acabar d'expendir l'imperi de la corona Catalana-aragonesa. Eren èpoques de glòria les nostres, de moltes guerres és cert, però els Països Catalans estaven més units que mai, uns països que van continuar units fins el setge de Barcelona l'11 de setembre de 1714 i el de Cardona el 18 de Setembre de 1714... No oblidem catalans que si volem tornar a tenir tot el que vam aconseguir em de mantenir-nos units, sense divergències! Anem tots units a una ja que és el que volem, uns Països Catalans units i independents!
Després d'aquest rollo històric voldria recordar que podeu votar quin són els vostres finalistes preferits de buscant la trinca i acabar amb una frase del propi Roger de Lluria referint-se a Pere II el Gran.
"Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia".
Roger de Lluria
Santi Cruz Ballús
