L'origen culpable de la situació dels homes...

...o el de les dones.

A la dona, li digué: "Et multiplicaré els dolors i els embarassos; tindràs fills amb dolor. El teu desig t'impolsarà cap al teu home, i ell et voldrà sotmetre".

I tot per menjar-se una fruita. Prometo no tornar a menjar mai més fruita del temps si no tinc permís del mismíssim Jahvé!

Toca parlar d'Arqueologia i aquest com si...

…si, després d’aproximadament uns 5 o 6 anys he tornat anar al “Forat de l’Encantat”, una de les coves més famoses de Sant Bartomeu del Grau, per aquells que la coneixen, es clar.

Reconec que a l’estiu vaig intentar entrar-hi però l’altura de les bardisses no permetien l’accés a la cova, així doncs he esperat fins que l’hivern hagués entrat del tot i tal hi com suposava, el camí estava lliure i no hi hagut cap inconvenient per arribar fins a l’obertura, escalar-la i introduir-m’hi a dintre.

Per accedir a la cova primer s’ha d’escalar una paret, el que ens podria fer pensar que si en anys remots hi havia hagut persones que l’utilitzaven com a refugi hagués estat perfecte per ells ja que haguessin estat protegits d’animals salvatges. Estic parlant hipotèticament, si hi haguessin hagut persones prehistòriques, pel que sembla no n’hi ha indicis.

La cova és força profunda, no és una magnifica cova amb llargs passadissos sinó que la seva fundaria és d’uns 9 o 10 metres aproximadament. Pel que fa l’amplitud podríem dir que en fa 3 de metres. La veritat és que mai m’he parat a medir-la, queda pendent.

Aquesta cova es troba en un dels boscos de Sant Bartomeu del Grau, concretament el que queda per sota de la Gasolinera, prop del camí que connecta La Serra amb la part més central del poble i del camí conegut com el de Pol.

A dir veritat és un dels boscos més estranys que he vist mai, sobretot si els compares amb la resta de boscos de la zona. La seva forma és diferent, és un bosc molt enigmàtic, nomes cal veure la raresa i les forma dels arbres que l’habiten. És una zona de bosc que m’ha fet pensar sempre amb Irlanda... i sabeu que és el més curiós de tot? Que mai he estat a Irlanda.

El retorn...

... Doncs si, després de 4 mesos sense escriure (en direm que han estat unes vacances llarguetes) torno a actualitzar el blog!

Així doncs espero que a partir d'avui el pugui portar més al dia!

Com bé veureu he tornat a actualitzar l'agenda i alguns dels apartats els he deixat "en construcció", així que ja aniré actualitzant.

Avui no em pararé a parlar de molts dels problemes i situacions que hem viscut aquests últims mesos, així que simplement donc de nou la benvinguda al blog i ja està. (Avui hi ha molta falta d'inspiració i exriptura)

Només desitjar bona sort a tots els que han començat nous cursos, especialment als meus, als del Grau en Educació Social! Ànims i sort a tothom!

Santi Cruz Ballús

Vull ron ron ron...

...que ens n'anem a segon!

El passat 28 de maig vam realitzar l'últim exàmen de primer d'Educació Social i després l'última classe lectiva al bar "l'entorn" amb el Jordi Ponce. Tot i així ara queden 3 setmanes de recuperació on algunes tindràn més feina que altres... en a totes MOLTA SORT!

Ha començat un estiu molt precoç per nosaltres i ara queda estructurar-lo... he contat i només tindré 19 dies de vacances, tots, durant el mes de Juny! Així que ja el puc aprofitar!

Així doncs aprofito per recordar que demà dimecres 02 de juny i fins el dimars 08 de juny comença l'exposició de jocs del món al recinte firal del sucre, us hi esperem a tots: pares, mares, nines i nins!

Per acabar us poso el resultat de l'enquesta, una enquesta que ho he de reconeixer... sense gaire èxit!

Com veieu aquesta recta final del curs?

- Pfff, com sempre porto la feina a última hora i ho acabaré fent tot però a l'última setmana! 60%
- Jo? mira, aniré fent, però segur que aniré a les setmanes de recuperació de totes les assignatures! 10%
- Hi ha tantes respostes que nose quina clicar! 10%
- Com a bona enquesta: ALTRES! 20%


I això és tot!


Santi Cruz Ballús

L'única cosa que ens queda guanyar és la memòria per no oblidar...

I ara que podem pensar en fred i després de celebrar-ho molt, en podem parlar tranquilament sense esbarar-nos...

BOTI BOTI BOTI, MADRIDISTA QUI NO BOTI!!!!!

OLELE OLALA, SER DEL BARÇA ÉS, EL MILLOR QUE HI HA!

1899 NEIX EL CLUB QUE PORTO AL COR! BLAUGRANA SÓN ELS COLORS: FUTBOL CLUB BARCELONA!!

Perdó... acava de passar un grup de gent pel carrer cantant això... El que deia, que ara que ja ho tenim, un altre cop hem guanyat la lliga, la dels 99 punts, que és una pu(pip)ta barbaritat.

I BARÇA, I BARÇA, I BARÇA BARÇA BARÇA!

BLAUGRANA AL VENT, UN CRIT VALENT, TENIM UN NOM QUE HO SAP TOTHOM: BARÇA, BARÇA, BARÇA!!!!!

I dale amb la gent que no para de passar... és que sabeu que passa? que visc en un poble molt habitat i amb carrers plens de gent... si, a Sant Bartomeu del Grau. Bé, tal com deia el lema de la samarreta: "no pensis amb una temporada sinó en la història". Aquest és el millor Barça de la història, els seus numeros són una pu(pip)ta barbaritat! Recordem: l'única cosa que ens queda guanyar és la memòria per no oblidar!

FELICITATS CAMPIONS!


Santi Cruz Ballús

El vell metge escrivia...

El bon educador confia en els infants. Quan se sorprèn de les reaccions que tenen, s'ho pren amb calma, hi pensa, està sempre disposat a demanar aclariments. Per poc que sàpiga d'escoltar, trobarà el mètode que ha de fer servir en cada cas, de manera que en respecti els sentiments sense perdre l'autoritat.

Alegra't quan és l'infant mateix qui vol confiar-te el seu secret, perquè és la millor prova de confiança que pot donar-te. Però tu no l'hi obliguis mai, ni amb precs ni amb trampes ni amaenaces, que són mètodes indignes: en lloc d'acostar-te'l, te n'allunyarien.

Janusz Korczak, Com estimar a l'infant.

I s'ha demostrat, s'ha demostrat...

... jo no em queixo... el Barça ens ha demostrat que ho ha donat tot fins a l'últim minut! És la victòria amb sabor més amarg que haurem tastat mai, si... però estic content pel que han fet i el que em aconseguit. L'any que bé serà el proper. Només dir una última cosa... vergonya m'han fet els crits racistes cap a l'Eto que he sentit avui, només per això es mereix la Champions... vergonya em fa que l'afició del barça dongui per perdut un partit quan encara no ha pitat l'arbitre... aquí no ha fallat el barça sol... em fallat tots! hi podeu inclou-re els arbitres també)... Però reflexionemi... el Barça a demostrat el que havia de demostrar, a fet els dos gols que havia de fer (tot i que...), no som a Madrid... però continuem sent el millor Barça de la història!

REMUNTAREM! Els ànims, PERÒ ELS REMUNTAREM!

Visca el Barça!


Santi Cruz Ballús