…si, després d’aproximadament uns 5 o 6 anys he tornat anar al “Forat de l’Encantat”, una de les coves més famoses de Sant Bartomeu del Grau, per aquells que la coneixen, es clar.
Reconec que a l’estiu vaig intentar entrar-hi però l’altura de les bardisses no permetien l’accés a la cova, així doncs he esperat fins que l’hivern hagués entrat del tot i tal hi com suposava, el camí estava lliure i no hi hagut cap inconvenient per arribar fins a l’obertura, escalar-la i introduir-m’hi a dintre.
Per accedir a la cova primer s’ha d’escalar una paret, el que ens podria fer pensar que si en anys remots hi havia hagut persones que l’utilitzaven com a refugi hagués estat perfecte per ells ja que haguessin estat protegits d’animals salvatges. Estic parlant hipotèticament, si hi haguessin hagut persones prehistòriques, pel que sembla no n’hi ha indicis.
La cova és força profunda, no és una magnifica cova amb llargs passadissos sinó que la seva fundaria és d’uns 9 o 10 metres aproximadament. Pel que fa l’amplitud podríem dir que en fa 3 de metres. La veritat és que mai m’he parat a medir-la, queda pendent.
Aquesta cova es troba en un dels boscos de Sant Bartomeu del Grau, concretament el que queda per sota de la Gasolinera, prop del camí que connecta La Serra amb la part més central del poble i del camí conegut com el de Pol. 
A dir veritat és un dels boscos més estranys que he vist mai, sobretot si els compares amb la resta de boscos de la zona. La seva forma és diferent, és un bosc molt enigmàtic, nomes cal veure la raresa i les forma dels arbres que l’habiten. És una zona de bosc que m’ha fet pensar sempre amb Irlanda... i sabeu que és el més curiós de tot? Que mai he estat a Irlanda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada